[dropcap style=”font-size: 53px; color: #9a1d0d;”]P[/dropcap]olònia, 1960. Anna, una jove novícia que està apunt de fer-se monja, descobreix un obscur secret de família que data de la terrible època de l’ocupació nazi.

Ida és una lliçó magistral de fotografia en blanc i negre. Una d’aquestes obres que ja val la pena veure, encara que només sigui per les seves excelses imatges i els seus enquadraments perfectes. Tota una filigrana de Pawel Pawlikowski, que a més de cineasta també és fotògraf. Però Ida és molt més que un exercici d’estil. Més enllà de la seva fascinant bellesa, també es tracta d’una commovedora i poderosa pel·lícula, on els diàlegs i els silencis, les mirades, l’entorn i la música, formen un conjunt que ens endinsa en la complexitat humana i en especial, l’ànima femenina, representada per dos éssers ben diferenciats. Una obra que ens recorda per moments a gegants del cinema com Bresson, Bergman o Dreyer.
 
 
CRÍTIQUES:

• Àngel Quintana (El Punt Avui): Culpabilitat polonesa
• Eulàlia Iglesias (TimeOut): Ida
• Toni Vall (Diari Ara): Ida
• Paco Villalonga (Cinema Truffaut): A la recerca dels orígens
• Àlex Agustí (Butxaca): Ida
• Días de Cine: Reportatge de Ida

 
 
TRÀILER:
http://youtu.be/AntrawlOBWQ

 
POLÒNIA, 2013.
Direcció: Pawel Pawlikowski. Guió: Pawel Pawlikowski i Rebecca Lenkiewicz. Música: Kristian Selin Eidnes Andersen. Fotografia: Lukas Zal i Ryszard Lenczewski. Muntatge: Jarek Kaminski. Intèrprets: Agata Kulesza (Wanda), Agata Trzebuchowska (Hermana Anna), Joanna Kulig, Dawid Ogrodnik. Durada: 80 min.